Poema catalan

Espero que te guste.

 

"On és la nostra terra? Ja no és nostra.

Fins el seu fang, que duien en els peus,

se l’han menjat els còdols del camí.

                =======

Nosaltres som avui els sense terra.

Portem un passaport per tot el  món

sense visat. Camins, camins, camins.....

                =======

Travessem per un bosc d’anyades negres

per sortir al desert dels anys de fam

i cada dia som més lluny, més lluny.....

                ========

On és la nostra terra?

Qui ens diria per on s’hi va?

Ningú. Sempre endevant.

              ========

Per terme, la cinglera de la nit.

Qui ens dirá com s’abranda ara el foc nostre?

Es que ho podrem conèixer si tornem?

Com a senyal hi hem deixat els morts".

 

Ambrosi Carrion

 

Un beso Neus.

  Mary Neus