Ara que tinc cincuanta y mes anys ( por qehl )

Ara que tinc cincuanta y mes anys

ara que ancara tinc força

y  que no tinc l’anima morta

y em sento bullir la sang.

Ara que soc capaz de remar cap andaban

de lluitar y de somiar y veure la vida pasar,

veure las flors, el rius y el cami que vaig trapitjan,

la nit , les estels y la lluna.

y la neu que va caien...

 la matinada, y el sol naixent,

 vui alzar la veu, per la justicia, per el amor y per un rossinyol.

que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc cincuanta y mes anys

ara que ancara ting ganes

y no tinc l’anima morta

y sento bullirme la sang..

ara que tinc aquets anys y el cor se m’embala

per un moment de estimar

o de  veure un infant plorar....

vull sentir el  amor , el primer , el derrer

el que ens fa patir , el que em viscut un dia..

vull plorar am els que es troben  tots sols,

sense cap amor van passant la vida,

vui alzar la veu  per cantar als homes,

que an nascut de peus

 que viuen de peus y que de peus moren..

vui cridar ara que tinc veu y no se si en tindre dema...

pero avui nomes tinc aquets anys

y vui remar y cridar amb força

que no tinc l’anima morta

y sento el meu cor batallan

 sempre seguire andabant...

ara que puc y no se si hu podré demá...

Vilafranca 9 de gener  2009   inspirat en J.M.Serrat ( ara que tinc vint anys )